Concert: Homenatge a Agustí Cohí Grau

El proper dimarts 15 d'octubre a les 20:30, tindrà lloc, a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, el concert d'homenatge a Agustí Cohí Grau.

 

El concert anirà a càrrec de Beatrice Jiménez, soprano, Albert Deprius, tenor, i Anna Crexells, piano.

 

 

PROGRAMA

La polka roja. Agustí Cohí Grau (1921-2012)
Horrible angoixa
La meva venjança
No us allunyeu de mi

Nausica. Agustí Cohí Grau (1921-2012)
Cançó de remers
Sóc fill de Salvi Ramir
Jo tenia un plor petit

El timbaler del Bruc. Agustí Cohí Grau (1921-2012)
Aquesta masia vella
A les armes!
Sies tu ma llum i guia
L’hora del comiat

 

"És un goig per a mi escriure aquestes paraules en record de l’amic Agustí Cohí Grau
per dos motius. Primer, per recordar l’afecte i l’amistat que ens unia i, segon, per un
fet extraordinari que és dipositar tota la seva extensa obra a la Biblioteca Nacional
de Catalunya. D’aquesta manera no caurà en l’oblit com ha passat en moltes altres
obres, quedarà a l’abast de tothom i ajudarà a la seva divulgació. N’esperem una bona
catalogació i facilitats a qui n’estigui interessat."

Lluís Farreny
President 

Associació Musical de Mestres Directors

 

 

AGUSTÍ COHÍ GRAU

Agustí Cohí Grau (el Vendrell, 1921 – Barcelona, 2012) s’inicià en els estudis musicals amb la seva mare i posteriorment amb el mestre Pau Gomis. L’any 1931, ja instal·lat a Barcelona, ingressà al l’Escola Municipal de Música on estudià teoria i solfeig amb Joaquim Salvat, violí amb Eduard Toldrà i harmonia amb Joaquim Zamacois i amb Jaume Pahissa. Amb tretze anys fou nomenat director musical de l’Escola de la Sagrada Família.

El mestre Cohí Grau va tenir una especial dedicació a la docència. Va ser professor de música a l’Institut Balmes, al col·legi Sant Ignasi de Sarrià i a les Escoles del Metro. Va crear un sistema pedagògic original per fer estimar la música i divulgar-la entre els infants. Durant deu anys va dirigir festivals de música que es celebraven a diferents ciutats espanyoles i que reunien centenars de cantaires.

La direcció va ser una altra de les seves passions. Al capdavant de l’Orquestra Simfònica Estela, la més important de caire amateur d’aquells moments i que ell dirigí fins al 1997, va donar a conèixer moltes obres de compositors novells. Per les seves mans van passar músics de fama contrastada com Salvador Brotons o Edmond Colomer. També va dirigir cors com el del Mestre Tomás, el de Sant Medir, l’Orfeó Canigó, o Les Flors de Maig.

Dotat d’una extraordinària facilitat per a l’harmonització, el mestre Cohí va escriure i instrumentar obres de tots el gèneres musicals: va produir més de vuitanta sardanes i va instrumentar o compondre més de vuit-cents cinquanta ballets que integren el repertori de la majoria d’esbarts de Catalunya. Va fer també obres per a banda, orquestra simfònica, instrument solista i orquestra i, en ocasions, per a instruments de cobla amb orquestra simfònica. Va compondre lied, una òpera (Nausica), sarsueles com El timbaler del Bruc i La polka roja, obres per a cor, himnes i gran quantitat d’harmonitzacions de cançons populars. És especialment important la composició d’una cinquantena d’obres religioses i dues misses.

Ha rebut diversos homenatges i el 2004 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2005 es creà la Beca Agustí Cohí Grau que s’atorga anualment a un alumne de l’Escola de Música del Vendrell i el 2011, per celebrar els seus 90 anys, es va organitzar el concurs de violí “Premi Agustí Cohí Grau per a Joves Violinistes”.