Casals i l'art de la interpretació, important novetat de Dinsic
Acaba d'aparèixer, per primera vegada, en llengua catalana el llibre Casals i l'art de la interpretació de David Blum (1935-1998). Traduït per Ramon Vilalta i Guart, el llibre inclou també una introducció del reputat violoncel·lista Paul Tortelier (1914-1990) i un pròleg del conegut actor britànic Antony Hopkins (Londres 1921-2014). Estem davant d'un llibre cabdal en l'univers dels intèrprets del violoncel, tal com reconeix la violoncel·lista Laia Puig en el pròleg d'aquesta edició catalana. Publicat en llengua anglesa, el 1977, arriba ara al nostre mercat editorial un volum que no tan sols despertarà l'interès dels violoncel·listes, sinó també de tots aquells que volen conèixer l'art de la interpretació d'un dels solistes més influents del segle XX.
El llibre s'erigeix en una ordenació dels diferents apunts presos per Blum en diferents assaigs i classes impartits per Casals en ciutats com Prades, San Juan, Marlboro, Zermat i la Universitat de Califòrnia. Director de la New's York Esterházy Orchestra, David Blum en el llibre es planteja cercar les fonts de la inspiració interpretativa d'un músic que, dient-ho amb paraules del citat Antony Hopkins, va acabar sent una llegenda de la mateixa època.
Precedit d'un prefaci, el llibre es desplega en sis capítols com ho són: El primer principi, la cerca del disseny, la dicció per a instrumentistes, la percepció de les relacions temporals, idees per a instrumentistes de corda, Casals i Bach i Un assaig de Casals: la Simfonia «Pastoral». Farcit d'exemples musicals, el llibre suposa una de les millors aproximacions als secrets d'un intèrpret al qui li agradava de dir: «Diuen que sóc un violoncel·lista. Jo no sóc violoncel·lista, sóc músic. Això és molt més important!».
El llibre s'erigeix en una ordenació dels diferents apunts presos per Blum en diferents assaigs i classes impartits per Casals en ciutats com Prades, San Juan, Marlboro, Zermat i la Universitat de Califòrnia. Director de la New's York Esterházy Orchestra, David Blum en el llibre es planteja cercar les fonts de la inspiració interpretativa d'un músic que, dient-ho amb paraules del citat Antony Hopkins, va acabar sent una llegenda de la mateixa època.
Precedit d'un prefaci, el llibre es desplega en sis capítols com ho són: El primer principi, la cerca del disseny, la dicció per a instrumentistes, la percepció de les relacions temporals, idees per a instrumentistes de corda, Casals i Bach i Un assaig de Casals: la Simfonia «Pastoral». Farcit d'exemples musicals, el llibre suposa una de les millors aproximacions als secrets d'un intèrpret al qui li agradava de dir: «Diuen que sóc un violoncel·lista. Jo no sóc violoncel·lista, sóc músic. Això és molt més important!».
- Casals i l'art de la interpretació